SUSTENTAR, [SOSTENTAR] v. a.

Mantenir, sostenir, suportar.

"Empero si l marit vendra a pobrea per algun cas d aventura sens culpa sua, ladonchs la muller deu lo marit e ls fills e les filles dels damunt dits bens sustentar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 4, De donat. inter vir. et uxor., f. 136, 1

"... e de tots los dits fusts poriets sostentar ceps plantats, qui s levarien en alt."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 388, Proemi

"de fet anaren
veure l penjat,
...................................
Viu, lo fadri,
dix: -Despenjau me!
beneyt Sent Iaume
m a sostentat!"
Roig, Jaume Spill 3.304